Juan Carlos Recio

Buenas Eva, Per enèsima vegada, perdona pel retard. Passo a explicar-te.
Aquí a l’hotel estic molt bé, deixant de banda el fet d’estar una mica apartat de la ciutat, la resta de coses bé. Aquest Nadal ha sigut el primer que passo fora de casa i sense la família. I no ha estat tan malament. Estrany diria més aviat. Tots els dies es menja molt bé aquí, però per Nadal (24 de desembre), va ser diferent. No és que fos dolent, el que passa és que no era tant elaborat. A les cinc vam tancar el xiringuito, així que a l’hora de sopar el cuiner ja no hi era i va ser un dels pinxes el que va preparar una sopeta. Molt bona, però molt lleugera. La meva nit de Nadal va ser a base de gin tònics amb l’altre company cambrer.
Però ha sigut bonic. Durant la setmana de Nadal hem tingut aquí un parell de famílies americanes que venen a passar el Nadal cada any aquí des de fa molts anys. Ells van arribar un diumenge a la nit i dimarts vaig descobrir que parlaven espanyol, així que he tingut el plaer de poder expressar-me amb ells en la meva llengua materna. Mira si s’ho van currar que fins i tot em van fer un petit detallet el dia de Nadal, juntament amb els regals pels seus fills.
Cap d’any també va tocar currar, però tan bon punt vaig acabar, vaig poder gaudir de la festa. Veure al jefe begut i ballant no té preu. Veure el cap de cuina de Dj tampoc. I al dia següent què vam fer? Doncs com cada dia a les 10 sant tornem-hi. I déu n’hi do quin dia, com es notava que la gent tenia vacances.
Però no s’hi està malament per aquí dalt. Treballes, rius. El jefe és un catxondo, sempre fa alguna broma. I fa un mes, per fi, va activar el Wifi del router, així que per fi torno a poder connectar-me amb el meu ordinador. Així ja no he de tocar el seu. Ha sigut molt amable, però a mi em feia una mica de cosa utilitzar el seu. No te perquè passar res, però si un dia passa alguna cosa … Es l’ordinador de l’empresa.
Ara, després de tres mesos i mig, ja puc comunicar-me una mica amb els companys. Diuen que estic aprenent molt ràpid. I és que no queda més remei. També ja no sóc tan patan amb la safata i tal. I ja vaig servint més ràpid. Em noto més suelto.
Pel que fa a conèixer gent. Doncs si, no massa perquè només baixo a la ciutat dilluns i dimarts, però ja començo a tenir amics. Alguns els he conegut estant aquí dalt. Per exemple una parella d’austríacs que van estar aquí per una boda i que parlen una mica d’espanyol. A més viuen aquí al Gaisbert. La setmana passada vaig anar a veure’ls un dia després de currar.
També he conegut a alguns espanyols que viuen aquí a Salzburg. Has vist el Españoles en el Mundo de Salzburg? Doncs vaig conèixer al tio de l’empresa d’importació de productes espanyols. El vaig visitar un dia i em va explicar que organitzaven un cop a l’any una trobada d’espanyols a Salzburg. Va ser a finals de novembre, un diumenge. Allà vaig conèixer a un grupet de nois i noies que estan d’Erasmus. I també a un basc que treballa a Salzburg i viu amb la novia. Amb aquest noi m’hi he fet bastant i quan baixo a la ciutat, si tinc temps quedo amb ell per fer un beuret.
I bé, no gaire més. La propera setmana tinc vacances i vinc de visita a Espanya. Que ganes en tinc!!!
Salut i feliç 2010,